Reflexió sobre les pràctiques

Fa més de dos mesos que estic fent pràctiques i he de dir que les coses han anat canviant a poc a poc. També he de dir que aquest canvi ha estat cap a millor. Les primeres setmanes van ser, sobretot, d'adaptació, amb les típiques pors de les quals ja he parlat, però que mica en mica han anat desapareixent. És normal, crec, sentir-se una mica perdut al principi, sobretot si es tracta d'una cosa que no has fet mai. Però a poc a poc et vas incorporant a la vida de l'aula, els infants et van coneixent millor i tu a ells, et vas adaptant al ritme, vas aprenent moltes coses i vas millorant amb el que fas. Pens que estar dins una aula d'1 a 2 anys no és el mateix que estar dins una de 2 a 3 anys, ja que els primers infant encara no parlen gaire, però és molt gratificant que entre les poques paraules que saben dir sigui el teu nom. En el meu cas, crec que he tingut sort d'entendre'm bé amb la tutora de l'aula, de la qual puc dir que he après moltes coses. Crec que les pràctiques són un experiència enriquidora, en la qual arribes a aprendre moltes coses que no et poden ensenyar dins les parets de la universitat.