Què ha de passar per que una mestra aprengui? I per que jo aprengui?

És interessant fer-se aquesta pregunta. Per que una persona aprengui crec que, primer de tot, n'ha de tenir ganes. Crec que es pot estudiar molt, però si és una cosa que no et motiva, aquest aprenentatge que ha aconseguit es perdrà amb el temps.
Primer de tot, una mestra s'ha de formar de forma teòrica per tal de tenir una base, però crec que, sobretot, les coses s'aprenen quan es fan. Per això te tant de sentit la frase: "si m'ho dius, me'n oblido; si m'ho ensenyes, tinc por a oblidar-ho; si ho faig, ho aprenc". Aquesta és una frase molt utilitzada en el món de l'educació i crec que té molt de sentit. Les coses, majoritàriament s'aprenen amb la pràctica, fent-ho, equivocant-se, pensant en què t'has equivocat, per què i què es pot fer per millorar. Penso que la majoria de nosaltres hem après molt amb aquestes pràctiques. Segurament la moltes pensen com jo quan dic que les coses a l'escoleta van millorar molt des de la primera setmana a la darrera. A més, si una persona ho fa de gust i amb ganes, segurament que aprèn més. En aquest procés, el fet de reflexionar sobre el que es fa, ajuda molt a millorar i a aprendre.

Reflexió del pla de millora

La idea del nostre projecte de millora ens va ser designada per les treballadores del centre. Ja des del primer dia ens van organitzar en grups de treball per dur a terme aquest projecte. Elles havien pensat en fer una espècies d'ambients, però per les seves característiques hem de parlar de racons. L'escoleta Huialfàs és molt gran, té moltes aules i espais molt amplis, però cal dir que aquests estaven una mica desaprofitats, és a dir, s'hi podia treure molt més partit. Les treballadores de l'escoleta ja tenien unes idees prèvies, però no tenien cap tipus de projecte, per tant, no havien pensat ni amb uns objectius ni amb unes necessitats específiques. A partir d'aquí vam començar nosaltres el nostre projecte. Llavors, dia a dia, hem anat realitzant la tasca necessària per dur a terme el muntatge d'aquests racons. Així hem muntat el racó de les cuines, el dels metges o metgesses, el racó de la fosca i el de les disfresses. Aquests racons estan a les quatre aules de 2 a 3 anys, ja que pensam que és en aquesta edat en que es comença a desenvolupar el joc simbòlic.

A partir d'aquest projecte hem après a valorar la importància de fer un anàlisi de necessitats i marcar-nos uns objectius previs, ja que és a partir d'aquí que, posteriorment es pot avaluar i decidir si funciona o no, per què, què és el que pot canviar i com. S'ha de dir que així com hem anat duent a terme el nostre projecte hem realitzat alguns canvis, com per exemple canviar el racó de les pepes pel racó de la fosca. D'aquesta manera també hem pogut veure el que pot funcionar millor i el que no tant.

A partir de l'exposició dels projectes de les nostres companyes me'n he adonat del que es pot arribar a millor la qualitat educativa si algú s'ho planteja. A partir d'un anàlisi previ, de l'observació i d'una mica d'imaginació i creativitat es poden realitzar una sèrie de canvis que poden convertir a l'escoleta en un espai d'una alta qualitat. Personalment, si jo estàs a una escoleta proposaria la realització d'un projecte de millora cada any. A partir dels projectes de millora de les meves també he pogut valorar l'escoleta on estic realitzant les pràctiques ja que, moltes propostes que son realitzades per les meves companyes ja es duen a terme a aquesta escoleta. Però, a part d'això també se m'han donat idees per la meva futura tasca com a educadora, ja que hi ha hagut algunes propostes de millora que m'han agradat molt. Un dels projectes que m'ha cridat especialment l'atenció ha estat el de millora dels materials de l'escoleta, més que res per la proximitat al nostre projecte. En aquest projecte es milloren el materials de molts espais comuns com es el hall o el pati. Crec que el material que han pensat (com el de els cortines amb material natural o reciclat o com el plafons sensorials dins les aules) és molt adequat i atractiu pels infants d'aquestes edats.

En definitiva, crec que la posada en comú dels projectes és una bona opció ja que ens dóna idees les quals poden ser profitoses tant pel nostre projecte com per la nostra futura tasca educativa.

Desenvolupament del pla de millora

El nostre projecte de millora consisteix en l'optimització dels espais i de recursos del centre. Amb aquest projecte pretenem a més, dur a terme la construcció de racons a les aules de 2 a 3 anys. A l'escoleta hi ha material que es podria aprofitar millor o d'una altra manera. D'aquesta manera és possible aquesta muntatge. A més, aprofitant la bona comunicació amb les famílies, també hem pensat que, el material que necessitem es podria demanar a elles.
A més de tot això, hem pensat que també es podria millorar l'estètica del centre en general, és a dir, dels espais comuns, i fer d'aquests llocs més acollidors.
S'ha de dir que aquest projecte ja s'està duent a terme en aquests moments. Des de fa poc hi ha fet el racó de cuinetes, el de metges i el de la fosca. Actualment hi ha el racó de les disfresses que està en construcció. A més, els espais comuns (passadissos, sala de psicomotricitat, menjador, hall...) han estat decorats i ambientats.
Les practicants de l'escoleta Hiualfàs estem treballant cada dia en aquest projecte juntament amb algunes de les educadores del centre.

Reflexió del contracte d'aprenentatge

Revisant el meu contracte d'aprenentatge he comprovat que he assolit la majoria de coneixements que m'havia proposat. Clar està que aquests coneixements, sobretot pel que fa a les habilitats, són aspectes que encara podrien millorar més. Fent aquesta reflexió m'he sorprès i m'ha ajudat a adonar-me'n més encara de la importància d'aquestes pràctiques, ja que és en el dia a dia on més vas aprenent sobre la teva futura feina i en la que vas millorant a poc a poc.
Penso que és bastant important plantejar-te uns objectius inicials per després poder-ne fer una valoració sobre el que has après i sobre el que encara podries seguir millorant.

Reflexió sobre les pràctiques

Fa més de dos mesos que estic fent pràctiques i he de dir que les coses han anat canviant a poc a poc. També he de dir que aquest canvi ha estat cap a millor. Les primeres setmanes van ser, sobretot, d'adaptació, amb les típiques pors de les quals ja he parlat, però que mica en mica han anat desapareixent. És normal, crec, sentir-se una mica perdut al principi, sobretot si es tracta d'una cosa que no has fet mai. Però a poc a poc et vas incorporant a la vida de l'aula, els infants et van coneixent millor i tu a ells, et vas adaptant al ritme, vas aprenent moltes coses i vas millorant amb el que fas. Pens que estar dins una aula d'1 a 2 anys no és el mateix que estar dins una de 2 a 3 anys, ja que els primers infant encara no parlen gaire, però és molt gratificant que entre les poques paraules que saben dir sigui el teu nom. En el meu cas, crec que he tingut sort d'entendre'm bé amb la tutora de l'aula, de la qual puc dir que he après moltes coses. Crec que les pràctiques són un experiència enriquidora, en la qual arribes a aprendre moltes coses que no et poden ensenyar dins les parets de la universitat.

Una bona pràctica de l'escoleta.

“Agendes: ens comunicam”

De forma diària, família i tutora es mantenen comunicats a través de les agendes. La tutora de l'aula descriu el que han fet els infants durant la jornada a l'escoleta. Les famílies escriuen alguna cosa que l'infant ha fet fora de l'aula.

L'agenda consta de diverses parts: “a casa”, on els pares hi poden escriure el que vulguin sobre el que els seus infants han fet a casa, “a l'escoleta” que és omplerta per la tutora, “he dormit” on els pares poden escriure com han passat la nit els seus infants, ja que això pot influir al benestar de l'infant durant la seva estada a l'escoleta, “he berenat” on s'informa als pares si han menjat bé o no els nins/es i una de “deposicions”.

La tutora normalment llegeix al matí de prest les agendes, per si hi ha alguna cosa que cal saber d'algun infant. En moltes ocasions es parla entre tots del que han fet, per si ells volen fer alguna aportació.

Com que els infants encara són petits no poden comunicar bé del tot el que han fet tant a l'escoleta com a fora d'ella.

Tots els infants de l'escoleta, de 0 a 3 anys, tenen la seva pròpia agenda. La tutora de l'aula hi sol escriure a final de la jornada per poder explicar com ha anat el dia.

Aquest tipus de pràctica té com a objectiu tenir una constant relació entre la mestra i les famílies, donar constància de les coses importants que passen a la vida dels infants quan no estan dins l'escoleta, comunicar als pares del que fan els seus fills/es dins les aules, informar als pares de les novetats (programació, canvis...) o demanar-lis material en cas de que sigui necessari.

Aquesta pràctica permet treballar fonamentalment la comunicació i la relació constant amb les famílies. A més, quan es parla amb els infants sobre el que han escrit els seus pares a les agendes, es treballa també a nivell socioemocional, deixant que ells expressin les emocions que senten al recordar el que han fet. També es pot dir que aquest fet afavoreix el desenvolupament cognitiu ja incita als infants a fer memòria dels fet passats.

El centre està bastant satisfet d'aquesta pràctica, ja que incloure i involucrar a les famílies a l'educació de l'infant és clau pel seu desenvolupament. A més, totes les educadores del centre donen força importància a realitzar aquesta tasca.

Bones pràctiques 0-3

Les pràctiques que més m'han agradat han estat:

Fem un collage: M'ha semblat una bona forma d'introduir la natura dins les aules. Amb aquesta activitats els infants aprenent que en la naturalesa podem trobar diversitat d'aromes, de colors, de formes... També ens serveix per observar, manipular i descriure plantes o fruites que es troben al nostre entorn més quotidià. M'ha agradat molt perquè és una activitat en la qual els infants participen amb tots els sentits. A més, es tracta de material natural, la qual cosa afavoreix a la qualitat ambiental de l'escoleta, reemplaçant els materials estructurats o prefabricats per grans empreses. Es tracta de tenir dins l'aula o dins l'escoleta una mica de la naturalesa que ens envolta.

L'aigua: Aquesta activitat m'ha agradat molt ja que d'aquesta manera els infants van descobrint les propietats de l'aigua així com també la relació que té aquesta amb diferents elements (pedres, fulles, taps de suro...). L'aigua és un element que es troba dins la nostra vida diària i la qual feim servir moltes vegades al dia. Als infants normalment els hi crida l'atenció i els agrada molt jugar amb ella. En la meva opinió, aquesta és una forma didàctica d'oferir als infants aquest element. A més, es tracta d'una activitat que es pot realitzar independentment de l'estació de l'any, sense preocupar-nos massa de que els infants puguin mullar-se massa. 

Elaboració d'un DAFO

Fortaleses i oportunitats de centre:


Fortaleses:
- Resultats d'aprenentatge assolits (control d'esfínters, autonomia per menjar...)
- Alt grau de motivació
- Grau assolit d'autonomia
- Gestió d'emocions dins les aules
- Traspàs eficient d'informació: circulars, agenda
- Tutories individualitzades amb els pares
- Potenciació del treball en equip
- Coordinació amb l'AMPA
- Bona coordinació entre aules, cicles, professorat, atenció primerenca...
- Tres patis diferents


Oportunitats:
- Gran implicació de les famílies: aportació de material, assistència a tallers familiars...
- Bona resposta de les famílies
- Disposició de material preventiu (ex. pitets i bates de l'escola)
- Ambient de poble
- Parc infantil davant l'escoleta
- Ambient tranquil al voltant de l'escola, la qual cosa permet sortir a passejar, etc.




Fortaleses i oportunitats d'aula:


Fortaleses:
- Expressió de vivències, sentiments i emocions
- Gestió de les emocions dins l'aula
- Informes de programació mensuals
- S'afavoreix el desenvolupament de l'autonomia de cada infant (berenar, arreplegar, posar jaquetes...)
- Material i recursos a mida dels infants (cadires, taules, vàters...)
- Projecte de compartir la fruita del berenar
- Simbolització adequada de cada infant
- Bona comunicació mestra-famílies a través de l'agenda
- Higiene i cura personal adequada
- Aules netes


Oportunitats:
- Bona resposta per part de les famílies
- Accés al parc del costat de l'escoleta
- Ambient de poble, les famílies es coneixen entre elles en molts casos
- Comunicació diària amb les famílies

Com m'imagino l'escola on vaig a fer pràctiques?

Abans de començar a fer pràctiques m'imaginava una escola una mica gran, ja que era el que m'havien dit. Esperava una escola plena de colors i amb les parets plenes de coses fetes pels infants o per a ells com per exemple els penjadors amb les seves fotografies. Pensava que les aules tindrien la seva estora i que estarien molt decorades. Pensava que tindria un o dos patis, amb una patinadora. M'imaginava també els espais per als nadons, amb el sòl d'escuma.

Després de visitar l'escoleta vaig comprovar que era encara més gran del que m'havia imaginat. Té 10 aules diferents, separades les unes de les altres. Les parets estaven plenes de creacions dels infants, encara que jo m'imaginava que encara estarien més plenes. A fora de les aules, és a dir, al passadís, hi ha els penjadors amb les fotografies dels infants, tal com esperava i a dins també hi ha una estora a cada aula. L'escola no té només dos patis, sinó que en té tres, i a un d'ells hi ha una patinadora.

Les meves pors

Les pors que tenia abans de començar les pràctiques eren:

Por a no saber que fer dins l'aula

Por a no fer les coses bé, a equivocar-me

Por a la relació amb la tutora de l'aula

Por a que els nins no m'acceptin

Por a que els nins no m'escoltin

Por a sentir-me incompetent

Por a la relació amb els pares

Por a no tenir suficient iniciativa

Por a no saber posar límits.

Por a transmetre sensacions d'angoixa, de nervis...

Una de les pors que més hem preocupava era la de sentir-me incompetent. Crec que és una de les majors pors que es pot tenir ja que pot provocar una sensació de frustració bastant important. La incompetència pot dur al fet de sentir que aquesta no és una feina per la qual estàs prou motivat, que no tens prou vocació per dur-la a terme adequadament. La falta d'experiència, la falta de coneixement pràctic pot ser l'origen d'aquesta por.

Les meves competències

Pel que fa a les competències que crec que tinc:

Penso que la competència de l'elaboració de dispositius de diferenciació, concretament a practicar un suport integrat, treballar amb alumnes amb grans dificultats, podria ser una de les competències que posseeixo ja que tinc experiència pel que fa a treballar amb infants amb discapacitats.

Una altra competència que penso que ja posseeixo és la de treballar en equip. S'ha de dir que sempre et pots trobar a persones amb les que no congenies però s'ha de saber separar el personal del professional. Amb el temps que fa que estudio i que realitzo treballs en grup, puc dir que soc capaç de realitzar adequadament un projecte i que soc capaç d'afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes professionals.

També, pel tema de les noves tecnologies penso que no tinc cap problema a l'hora d'utilitzar-les, així que penso que tampoc en tindria cap a l'hora d'aplicar-les dins una aula.

Pel que fa a les competències que encara no tinc o que hauria de millorar:

Crec que la de participar en la gestió de l'escola és una de les mancances que posseeixo. Com que encara he hagut de participar en aquesta tasca i no he tingut mai unes obligacions de tal magnitud puc dir que és una cosa que pot ser hem vindria una mica gran al principi. Es tracta de molta tasca però espero ser capaç de dur-la a terme en el seu moment.

Una altra competència en la que hauria de millorar és la de dirigir reunions de pares. S?ha de dir que el fet de parlar davant un públic hem costa una mica. També s'ha de dir que és una cosa que no he fet mai i que penso que al principi hem costarà una mica, però tenc present que és una cosa de mi que ha de millorar.

Quin tipus de mestra vull ser?

 A mi m'agradaria ser, com no, una bona mestra, del la qual puguin dir que fa bé la seva feina. M'agradaria arribar a ser una mestra competent, professional, que sap provocar el desenvolupament dels seus alumnes, que sap fer que aquests aprenguin mitjançant situacions d'aprenentatge adequadament preparades. Voldria arribar ser una mestra que ajuda als infants a créixer, que sap ésser-hi quan cal i que sap mantenir-se al marge quan és necessari. Voldria saber treballar bé en equip i participar en la gestió del centre sempre i quan sigui necessari. M'agradaria ser una mestra estimada pels seus infants. Vull ser una mestra que sap veure els seus errors, reconèixer-los, acceptar-los, reflexionar sobre aquests i aprendre d'ells. M'agradaria saber aplicar adequadament els meus aprenentatges i seguir aprenent al respecte, ser una mestra innovadora. Per acabar, m'agradaria ser una mestra que gaudeix de la seva feina.

Concepte d'infant

Per mi, un infant és una persona de poca edat, una personeta innocent, amb un futur llarg i amb moltes coses per descobrir i conèixer. Un infant és dependent en alguns aspectes, encara que de cada vegada adquireix un major grau d'autonomia. Té molta facilitat per aprendre coses noves. Té una gran vitalitat i energia. Per mi, els infants són el futur. Les experiències que viuen en els seus primers anys de vida són bàsiques pel seu futur aprenentatge i per la formació de la seva personalitat. 

Una jornada a l'escoleta

Així ocorre una jornada a l'aula de les pinyes de l'escoleta Huialfàs:

L'entrada generalment és de les 9 a les 9:15. Quan els infants arriben col·loquen el seu berenar i la seva agenda a la safata corresponent. Mentre van arribant tots els infants, els nins i nines juguen de forma lliure. Quan ja hi som tots, realitzam el “bon dia” o ritual d'entrada. Llavors se'ls explica el que hem de fer. Normalment se sol fer, segons el dia de la setmana: expressió musical, expressió plàstica, manipulació, psicomotricitat o joc heurístic.

Després els infants berenen (fruita 3 cops a la setmana, 1 dia lactis i un altre pa amb oli). Després els hi rentam les mans i la cara.

Damunt les 11h els infants surten al pati.

A les 11:30h solem tornar a l'aula on fan uns 10 o 15 minuts de relaxació damunt l'estora (amb coixins i teles). Després es realitza el canvi de bolquers i també se'ls hi renten les mans. Mentre, els altres juguen lliurament dins l'aula. A vegades se'ls hi ofereixen joguines, peces de construccions o contes.

Després s'asseuen tots els infants a la taula, on se'ls hi dóna aigua i se'ls pantina. Llavors l'educadora llegeix un conta o canta cançons amb les titelles.

A les 12:30h és la sortida. Els familiars venen a cercar els infants, excepte els que queden al menjador de l'escoleta.

1. Què fan els infants en un dia típic?

Tot d'una que arriben col·loquen la seva agenda i el seu berenar a la safata corresponent. Juguen lliurament. Presten atenció quan se'ls involucra o si passa els interessa. Manipulen, creen o realitzen algun tipus d'activitat física. Mengen i beuen de forma autònoma.

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

L'escola treballa teòricament per projectes, els quals estan descrits al PEC. Es realitza un informe final de cada infant. Cada mestra té la seva manera de fer, però a tota l'escoleta se segueixen els mateixos objectius. En el meu cas, la tutora de l'aula hem pretén treballar amb mi de manera conjunta, tal com si es tractés de treballar com a parella educativa.
La tutora de l'aula fa una observació de cada infant, la qual anota al seu quadern.

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Les rutines diàries ajuden als infants a seguir un ordre i a anticipar-se a les activitats que es realitzen de forma diària. Deixar-los que facin les coses que poden fer ells tot sols ajuda a que adquireixin autonomia; es tracta de que els infants participin activament al seu aprenentatge. El fet d'intentar treballar amb la tutora de l'aula cap a una mateixa línia, sense contradiure'ns i donant-nos suport, ajuda als infants a tenir unes idees mes clares. Oferir diferents materials ajuda a l'aprenentatge de l'infant.

4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

L'aula està organitzada en diferents zones o espais: hi ha l'estora on es realitza el “bon dia” i on es relaxen els infants després del pati. Hi ha zones d'amagatall. S'hi troba una taula gran on els infants poden asseure's en cercle. Llavors hi ha el bany, amb el canviador, els vàters i les piques adaptades a l'altura dels infants.

Dins l'edifici es poden trobar racons, com el de les construccions, que està dins el menjador. També hi ha una aula destinada a la manipulació.

Cada aula és organitzada per la seva tutora, mentre que els diferents canvis dins l'edifici és decidit per totes les mestres a la junta mensual.

La mestra és qui marca les pautes, qui diu quan és comença i quan s'acaba. Però mentre manipulen, juguen o experimenten són els mateixos infants qui decideixen que fer amb el que se'ls ofereix, sempre i quan respectin als altres companys.

Quan sorgeix algun problema que els infants poden solucionar per ells mateixos, la mestra no hi sol intervenir. Normalment intervé per cridar l'atenció de qualque infant que es comporta de forma inadequada. Si un infant fa plorar a un altre, la mestra li fa veure que li ha fet mal, i, normalment, li diu que li doni una besada per demanar-li perdó.

5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants solen treballar sempre junts. A vegades, quan han de fer alguna cosa per la qual necessiten algun tipus d'ajuda, ho fan de forma individual. A l'aula es provoquen situacions que faciliten la cooperació. Un exemple: a l'hora de repartir els plats, a cada infant se li demana que doni el plat que li dóna la mestra a un company. Quan un infant té una conducta adequada o realitza adequadament algun tipus d'acció, se'l reconeix en veu alta de tal manera que els altres infants en puguin prendre un bon exemple.

6. Com interactuen amb el mestre/a?

Quan entren i quan se'n van han de donar una besada a la mestra. Els infants veuen a la mestra una figura que els hi pot proporciona seguretat quan la necessiten, ja que, cada vegada que es fan mal o algun altre nin o nina els molesta, es dirigeixen a ella o a mi. També solen veure la mestra com a una persona a la qual s'ha d'escoltar i creure.

7. Com s’interactua amb les famílies?

Amb les famílies hi ha contacte diari a l'entrada i a la sortida dels infants. A més, cada alumne/a té una agenda a la qual s'informa de tot a les famílies: el que han fet, com han menjat... Llavors,algun divendres capvespre es realitza un taller amb els infants i les seves famílies. A part d'això, la tutora du a terme una reunió individual quan ho creu pertinent. A més, es també es comuniquen a través de circulars o planells informatius.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L'escoleta municipal segueix un pla d'acollida i adaptació dels infants. Quan els infants s'incorporen a l'escoleta, tots els infants segueixen un procés d'adaptació. L'horari del període d'adaptació és el següent, sempre seguint les indicacions de les mestres d'aula:

- 1a Setmana:

Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 11.30h

Adaptació dels infants antics: 8.30 – 12.30 amb possibilitat de menjador fins les 14.00h

- 2a Setmana:

Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 12.30

Alumnes antics: 8.30 -14.00h amb possibilitat de descans fins les 16.30h

- 3a Setmana:

Horari complet.

Quan un infant no s'incorpora per setembre a l'escoleta, existeix un pla d'incorporació tardana. Els infants poden incorporar-se la primera setmana d'octubre, la darrera setmana de gener o la primera setmana d'abril.

Presentació

Hola,
el meu nom és Joana Maria Pujadas Mestre. Estic fent pràctiques a l'escoleta de Hiualfàs de sa Pobla. Faig les pràctiques a una aula d'1 a 2 anys.
Soc de Campanet. Tenc 23 anys. Abans de començar el grau d'Educació Infantil vaig fer la diplomatura d'Educació Social. Com que sempre m'havia fet ganes fer magisteri pensava que en acabar la primera carrera era moment de seguir estudiant.
El primer quatrimestre he estat d'erasmus a Montpellier, França. Ha estat una gran experiència. Allà vaig fer pràctiques durant dues setmanes a una escoleta amb infants de 5 anys.
Ara estic gaudint molt de les pràctiques a l'escoleta de sa Pobla.