Bones pràctiques 0-3

Les pràctiques que més m'han agradat han estat:

Fem un collage: M'ha semblat una bona forma d'introduir la natura dins les aules. Amb aquesta activitats els infants aprenent que en la naturalesa podem trobar diversitat d'aromes, de colors, de formes... També ens serveix per observar, manipular i descriure plantes o fruites que es troben al nostre entorn més quotidià. M'ha agradat molt perquè és una activitat en la qual els infants participen amb tots els sentits. A més, es tracta de material natural, la qual cosa afavoreix a la qualitat ambiental de l'escoleta, reemplaçant els materials estructurats o prefabricats per grans empreses. Es tracta de tenir dins l'aula o dins l'escoleta una mica de la naturalesa que ens envolta.

L'aigua: Aquesta activitat m'ha agradat molt ja que d'aquesta manera els infants van descobrint les propietats de l'aigua així com també la relació que té aquesta amb diferents elements (pedres, fulles, taps de suro...). L'aigua és un element que es troba dins la nostra vida diària i la qual feim servir moltes vegades al dia. Als infants normalment els hi crida l'atenció i els agrada molt jugar amb ella. En la meva opinió, aquesta és una forma didàctica d'oferir als infants aquest element. A més, es tracta d'una activitat que es pot realitzar independentment de l'estació de l'any, sense preocupar-nos massa de que els infants puguin mullar-se massa. 

Elaboració d'un DAFO

Fortaleses i oportunitats de centre:


Fortaleses:
- Resultats d'aprenentatge assolits (control d'esfínters, autonomia per menjar...)
- Alt grau de motivació
- Grau assolit d'autonomia
- Gestió d'emocions dins les aules
- Traspàs eficient d'informació: circulars, agenda
- Tutories individualitzades amb els pares
- Potenciació del treball en equip
- Coordinació amb l'AMPA
- Bona coordinació entre aules, cicles, professorat, atenció primerenca...
- Tres patis diferents


Oportunitats:
- Gran implicació de les famílies: aportació de material, assistència a tallers familiars...
- Bona resposta de les famílies
- Disposició de material preventiu (ex. pitets i bates de l'escola)
- Ambient de poble
- Parc infantil davant l'escoleta
- Ambient tranquil al voltant de l'escola, la qual cosa permet sortir a passejar, etc.




Fortaleses i oportunitats d'aula:


Fortaleses:
- Expressió de vivències, sentiments i emocions
- Gestió de les emocions dins l'aula
- Informes de programació mensuals
- S'afavoreix el desenvolupament de l'autonomia de cada infant (berenar, arreplegar, posar jaquetes...)
- Material i recursos a mida dels infants (cadires, taules, vàters...)
- Projecte de compartir la fruita del berenar
- Simbolització adequada de cada infant
- Bona comunicació mestra-famílies a través de l'agenda
- Higiene i cura personal adequada
- Aules netes


Oportunitats:
- Bona resposta per part de les famílies
- Accés al parc del costat de l'escoleta
- Ambient de poble, les famílies es coneixen entre elles en molts casos
- Comunicació diària amb les famílies

Com m'imagino l'escola on vaig a fer pràctiques?

Abans de començar a fer pràctiques m'imaginava una escola una mica gran, ja que era el que m'havien dit. Esperava una escola plena de colors i amb les parets plenes de coses fetes pels infants o per a ells com per exemple els penjadors amb les seves fotografies. Pensava que les aules tindrien la seva estora i que estarien molt decorades. Pensava que tindria un o dos patis, amb una patinadora. M'imaginava també els espais per als nadons, amb el sòl d'escuma.

Després de visitar l'escoleta vaig comprovar que era encara més gran del que m'havia imaginat. Té 10 aules diferents, separades les unes de les altres. Les parets estaven plenes de creacions dels infants, encara que jo m'imaginava que encara estarien més plenes. A fora de les aules, és a dir, al passadís, hi ha els penjadors amb les fotografies dels infants, tal com esperava i a dins també hi ha una estora a cada aula. L'escola no té només dos patis, sinó que en té tres, i a un d'ells hi ha una patinadora.

Les meves pors

Les pors que tenia abans de començar les pràctiques eren:

Por a no saber que fer dins l'aula

Por a no fer les coses bé, a equivocar-me

Por a la relació amb la tutora de l'aula

Por a que els nins no m'acceptin

Por a que els nins no m'escoltin

Por a sentir-me incompetent

Por a la relació amb els pares

Por a no tenir suficient iniciativa

Por a no saber posar límits.

Por a transmetre sensacions d'angoixa, de nervis...

Una de les pors que més hem preocupava era la de sentir-me incompetent. Crec que és una de les majors pors que es pot tenir ja que pot provocar una sensació de frustració bastant important. La incompetència pot dur al fet de sentir que aquesta no és una feina per la qual estàs prou motivat, que no tens prou vocació per dur-la a terme adequadament. La falta d'experiència, la falta de coneixement pràctic pot ser l'origen d'aquesta por.

Les meves competències

Pel que fa a les competències que crec que tinc:

Penso que la competència de l'elaboració de dispositius de diferenciació, concretament a practicar un suport integrat, treballar amb alumnes amb grans dificultats, podria ser una de les competències que posseeixo ja que tinc experiència pel que fa a treballar amb infants amb discapacitats.

Una altra competència que penso que ja posseeixo és la de treballar en equip. S'ha de dir que sempre et pots trobar a persones amb les que no congenies però s'ha de saber separar el personal del professional. Amb el temps que fa que estudio i que realitzo treballs en grup, puc dir que soc capaç de realitzar adequadament un projecte i que soc capaç d'afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes professionals.

També, pel tema de les noves tecnologies penso que no tinc cap problema a l'hora d'utilitzar-les, així que penso que tampoc en tindria cap a l'hora d'aplicar-les dins una aula.

Pel que fa a les competències que encara no tinc o que hauria de millorar:

Crec que la de participar en la gestió de l'escola és una de les mancances que posseeixo. Com que encara he hagut de participar en aquesta tasca i no he tingut mai unes obligacions de tal magnitud puc dir que és una cosa que pot ser hem vindria una mica gran al principi. Es tracta de molta tasca però espero ser capaç de dur-la a terme en el seu moment.

Una altra competència en la que hauria de millorar és la de dirigir reunions de pares. S?ha de dir que el fet de parlar davant un públic hem costa una mica. També s'ha de dir que és una cosa que no he fet mai i que penso que al principi hem costarà una mica, però tenc present que és una cosa de mi que ha de millorar.

Quin tipus de mestra vull ser?

 A mi m'agradaria ser, com no, una bona mestra, del la qual puguin dir que fa bé la seva feina. M'agradaria arribar a ser una mestra competent, professional, que sap provocar el desenvolupament dels seus alumnes, que sap fer que aquests aprenguin mitjançant situacions d'aprenentatge adequadament preparades. Voldria arribar ser una mestra que ajuda als infants a créixer, que sap ésser-hi quan cal i que sap mantenir-se al marge quan és necessari. Voldria saber treballar bé en equip i participar en la gestió del centre sempre i quan sigui necessari. M'agradaria ser una mestra estimada pels seus infants. Vull ser una mestra que sap veure els seus errors, reconèixer-los, acceptar-los, reflexionar sobre aquests i aprendre d'ells. M'agradaria saber aplicar adequadament els meus aprenentatges i seguir aprenent al respecte, ser una mestra innovadora. Per acabar, m'agradaria ser una mestra que gaudeix de la seva feina.

Concepte d'infant

Per mi, un infant és una persona de poca edat, una personeta innocent, amb un futur llarg i amb moltes coses per descobrir i conèixer. Un infant és dependent en alguns aspectes, encara que de cada vegada adquireix un major grau d'autonomia. Té molta facilitat per aprendre coses noves. Té una gran vitalitat i energia. Per mi, els infants són el futur. Les experiències que viuen en els seus primers anys de vida són bàsiques pel seu futur aprenentatge i per la formació de la seva personalitat. 

Una jornada a l'escoleta

Així ocorre una jornada a l'aula de les pinyes de l'escoleta Huialfàs:

L'entrada generalment és de les 9 a les 9:15. Quan els infants arriben col·loquen el seu berenar i la seva agenda a la safata corresponent. Mentre van arribant tots els infants, els nins i nines juguen de forma lliure. Quan ja hi som tots, realitzam el “bon dia” o ritual d'entrada. Llavors se'ls explica el que hem de fer. Normalment se sol fer, segons el dia de la setmana: expressió musical, expressió plàstica, manipulació, psicomotricitat o joc heurístic.

Després els infants berenen (fruita 3 cops a la setmana, 1 dia lactis i un altre pa amb oli). Després els hi rentam les mans i la cara.

Damunt les 11h els infants surten al pati.

A les 11:30h solem tornar a l'aula on fan uns 10 o 15 minuts de relaxació damunt l'estora (amb coixins i teles). Després es realitza el canvi de bolquers i també se'ls hi renten les mans. Mentre, els altres juguen lliurament dins l'aula. A vegades se'ls hi ofereixen joguines, peces de construccions o contes.

Després s'asseuen tots els infants a la taula, on se'ls hi dóna aigua i se'ls pantina. Llavors l'educadora llegeix un conta o canta cançons amb les titelles.

A les 12:30h és la sortida. Els familiars venen a cercar els infants, excepte els que queden al menjador de l'escoleta.

1. Què fan els infants en un dia típic?

Tot d'una que arriben col·loquen la seva agenda i el seu berenar a la safata corresponent. Juguen lliurament. Presten atenció quan se'ls involucra o si passa els interessa. Manipulen, creen o realitzen algun tipus d'activitat física. Mengen i beuen de forma autònoma.

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

L'escola treballa teòricament per projectes, els quals estan descrits al PEC. Es realitza un informe final de cada infant. Cada mestra té la seva manera de fer, però a tota l'escoleta se segueixen els mateixos objectius. En el meu cas, la tutora de l'aula hem pretén treballar amb mi de manera conjunta, tal com si es tractés de treballar com a parella educativa.
La tutora de l'aula fa una observació de cada infant, la qual anota al seu quadern.

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Les rutines diàries ajuden als infants a seguir un ordre i a anticipar-se a les activitats que es realitzen de forma diària. Deixar-los que facin les coses que poden fer ells tot sols ajuda a que adquireixin autonomia; es tracta de que els infants participin activament al seu aprenentatge. El fet d'intentar treballar amb la tutora de l'aula cap a una mateixa línia, sense contradiure'ns i donant-nos suport, ajuda als infants a tenir unes idees mes clares. Oferir diferents materials ajuda a l'aprenentatge de l'infant.

4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

L'aula està organitzada en diferents zones o espais: hi ha l'estora on es realitza el “bon dia” i on es relaxen els infants després del pati. Hi ha zones d'amagatall. S'hi troba una taula gran on els infants poden asseure's en cercle. Llavors hi ha el bany, amb el canviador, els vàters i les piques adaptades a l'altura dels infants.

Dins l'edifici es poden trobar racons, com el de les construccions, que està dins el menjador. També hi ha una aula destinada a la manipulació.

Cada aula és organitzada per la seva tutora, mentre que els diferents canvis dins l'edifici és decidit per totes les mestres a la junta mensual.

La mestra és qui marca les pautes, qui diu quan és comença i quan s'acaba. Però mentre manipulen, juguen o experimenten són els mateixos infants qui decideixen que fer amb el que se'ls ofereix, sempre i quan respectin als altres companys.

Quan sorgeix algun problema que els infants poden solucionar per ells mateixos, la mestra no hi sol intervenir. Normalment intervé per cridar l'atenció de qualque infant que es comporta de forma inadequada. Si un infant fa plorar a un altre, la mestra li fa veure que li ha fet mal, i, normalment, li diu que li doni una besada per demanar-li perdó.

5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants solen treballar sempre junts. A vegades, quan han de fer alguna cosa per la qual necessiten algun tipus d'ajuda, ho fan de forma individual. A l'aula es provoquen situacions que faciliten la cooperació. Un exemple: a l'hora de repartir els plats, a cada infant se li demana que doni el plat que li dóna la mestra a un company. Quan un infant té una conducta adequada o realitza adequadament algun tipus d'acció, se'l reconeix en veu alta de tal manera que els altres infants en puguin prendre un bon exemple.

6. Com interactuen amb el mestre/a?

Quan entren i quan se'n van han de donar una besada a la mestra. Els infants veuen a la mestra una figura que els hi pot proporciona seguretat quan la necessiten, ja que, cada vegada que es fan mal o algun altre nin o nina els molesta, es dirigeixen a ella o a mi. També solen veure la mestra com a una persona a la qual s'ha d'escoltar i creure.

7. Com s’interactua amb les famílies?

Amb les famílies hi ha contacte diari a l'entrada i a la sortida dels infants. A més, cada alumne/a té una agenda a la qual s'informa de tot a les famílies: el que han fet, com han menjat... Llavors,algun divendres capvespre es realitza un taller amb els infants i les seves famílies. A part d'això, la tutora du a terme una reunió individual quan ho creu pertinent. A més, es també es comuniquen a través de circulars o planells informatius.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L'escoleta municipal segueix un pla d'acollida i adaptació dels infants. Quan els infants s'incorporen a l'escoleta, tots els infants segueixen un procés d'adaptació. L'horari del període d'adaptació és el següent, sempre seguint les indicacions de les mestres d'aula:

- 1a Setmana:

Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 11.30h

Adaptació dels infants antics: 8.30 – 12.30 amb possibilitat de menjador fins les 14.00h

- 2a Setmana:

Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 12.30

Alumnes antics: 8.30 -14.00h amb possibilitat de descans fins les 16.30h

- 3a Setmana:

Horari complet.

Quan un infant no s'incorpora per setembre a l'escoleta, existeix un pla d'incorporació tardana. Els infants poden incorporar-se la primera setmana d'octubre, la darrera setmana de gener o la primera setmana d'abril.

Presentació

Hola,
el meu nom és Joana Maria Pujadas Mestre. Estic fent pràctiques a l'escoleta de Hiualfàs de sa Pobla. Faig les pràctiques a una aula d'1 a 2 anys.
Soc de Campanet. Tenc 23 anys. Abans de començar el grau d'Educació Infantil vaig fer la diplomatura d'Educació Social. Com que sempre m'havia fet ganes fer magisteri pensava que en acabar la primera carrera era moment de seguir estudiant.
El primer quatrimestre he estat d'erasmus a Montpellier, França. Ha estat una gran experiència. Allà vaig fer pràctiques durant dues setmanes a una escoleta amb infants de 5 anys.
Ara estic gaudint molt de les pràctiques a l'escoleta de sa Pobla.